divendres, 22 de febrer del 2008
“Ya no me falta nada.”
De regreso a casa, después de disfrutar de Sondheim, me encontré con este enigmático mensaje, que me recordó aquello que dicen del vals: un baile alegre de música triste.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada