divendres, 3 d’abril de 2009

Museo Papanatas

¿Es justo considerar que algo es horrible sólo porque no nos gusta? ¡Sí! de lo contrario caeríamos en el paternalismo y en lo políticamente correcto, y de ese pasteleo ya tenemos bastante en la vida cultural del país. Pero sin llegar a la sangre y al elitismo, que esos profesionales (ambos coinciden en estar altamente resentidos) también abundan por estos pagos.
Dejemos la cosa en el papanatismo, esto es, la multitud que le sigue la corriente al rey desnudo, alabando su buen gusto en el vestir.
Si no ¿cómo podemos explicarnos que existan edificios tan... papanatas como éste? ¿Es que detrás no hubo un arquitecto titulado y un promotor millonario?



Carrer València, entre Sicilia i Diagonal.

2 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

Durant molts anys, abans que hi hagués les noves rondes, el carrer València era un dels típics de sortida de Barcelona (anaves fins a la Meridiana o continuaves per agafar el carrer Guipúscoa). Encara que el reciclatge no estava de moda com ara, sempre que hi passava em cridava l'atenció aquesta casa i pensava si l'habrien feta així per aprofitar tubs del clavegueram.

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Doncs jo he de confessar que no em desagrada, :? I l'altre edifici del mateix arquitecte, a sant antoni maria claret, que va servir de portada a 'La Barcelona lletja' de Lluís Permanyer, m'agrada molt. Un altre qüestió que desconec i aniria més enllà de la percepció de la façana, seria fins a quin punt aquest disseny ha afectat la qualitat de vida dels seus habitants, per exemple en la recepció de llum natural...